Mascotes del 29th Olympic Games Beijing 2008.

Les mascotes dels Jocs Olímpics de Beijing 2008, són il·lustracions més que icones o simbols, però tenen una expresivitat i molta relació amb els elements naturals xinesos: el panda, el peix, l'aigua, el foc, la natura. Hi ha una votació per veure quina és la mascota que t'agrada més: web luckypolls

També podeu veure el video promocional:

Me'n vaig a Lisboa amb en Pablo!!!!

foto de PABLO.
ja us explicaré....

Uuuuu… Pulse!

Ahir mentres estavem en plena "Cine en Casa" amb en Pablo, la Gemma i jo, amb la corresponent pizza, festucs, coca-cola… vam tenir un gran ensurt! La peli escollida va ser "Sunshine" però no ens va enganxar en absolut, així que varem canviar a "Pulse" una peli remake de una de por japo, però aquesta no val gaire… una d'aquelles on les tecnologies són novament els nostres enemics, ens ataca i mata un virus/fantasma que es transmet per les ones electromagnètiques dels wi-fi, mòbils… i en un dels moments claus on la prota reb una trucada de mòbil… alhora, en el mateix instant ens van trucar al fixe de casa, el nostre esferiment no us el puc descriure. Seguidament el sobresalt entre rialles! El més divertit de la Nit!

"Media Luna" Dir: Bahman Ghobadi

Fa uns dies amb l'Alberto varem anar a veure "Media Luna" la darrera peli d'en Bahman Ghobadi, el director de "Las Tortugas también vuelan", film que va guanyar La Concha de Oro en el Festival de San Sebastián del 2004. "Media Luna" és un film bellíssim, ple de simbolismes, molt emotiva i alhora crítica amb la realitat d'un poble oprimit, els Kurds. El film narra la historia d'un famós músic kurd, Mamo, que després de 35 anys li han concedit un permís per actuar en un important concert al kurdistán iraquí. Amb l'ajuda del seu amic, Kako, van recorrent amb un autobús escolar el kurdistán iraní a la búsqueda dels seus 10 fills músics i una dona misteriosa, Hesho, que segons Mamo, té una veu celestial. El encontre amb Hesho és d'allò més conflictiu, doncs, és una de les 1.334 dones cantants que viuen en un camp de refugiades a les muntanyes, ja que està prohibit que les dones siguin cantants i molt menys que actuin davant d'homes. "Media Luna" narra també totes les dificultats i realitats per les dones, el pas de la frontera entre Iran i Iraq. El nom del film és un misteri que no es revel·la fins al final del film, i jo no penso desvetllar, però -en veu del director- “Niwemang” (nom original) fa referencia també a la cara visible i la cara oculta del Kurdistan, i el film és un invitació a mostrar-nos la part oculta d'aquest poble. És una drama que tot i ser molt dur, Bahman Ghobadi aconsegueix introduir tocs d'humor que fan d'aquesta pel·lícula un film entranyable, i molt molt recomenable. Molt Bona. (sé que recomenant aquest film, semblo, com diu el meu amic, Pablo, un d'aquells personatges repel·lents de les pelis neoyorquines on un recomana un film iraní per fer-se l'interessant… jejeje… però si l'aneu a veure de ben segur que també la recomanareu)

De cine…

Ahir amb la Gemma varem veure "The Fountain", el projecte maleït del director Darren Aronofsky ("Pi", "Requiem por un sueño"). Maleït ja que, en el seu inici havia de ser un film d'alt pressupost amb estrelles en el repartiment com, Brad Pitt i Cate Blanchet, però a falta d'un mes per començar el rodatge Pitt va dir que es retirava per "Troya". La productora, Warner, es va trobar amb una super-producció i sense estrella, varen cancel·lar el projecte. Darren lluitant i tenint el precedent d'haver rodat "Pi" amb 60.000 dòllars va deribar el projecte a la producció independent, contractant a Hugh Jackman i a la seva propia dona, la fantàstica Rachel Weisz (El Jardinero Fiel). Complint la primisa de si es vol es pot…
En acabar el film, la Gemma i jo ens varem quedar en silenci i en una estona varem reaccionar. Encara, avui, no sabria dir si m'ha agradat o no, s'expliquen moltes coses en aquesta peli, n'hi han que m'han fascinat i d'altres que no me les he cregut. La pel·licula narra la història d'un metge (Hugh Jackman) que investiga el remei pel càncer, enfermetat que pateix la seva dona, Izzy (Rachel Weisz) en fase terminal. Mentres ella li escriu un relat màgic, molt inspirador, sobre un conquistador español del s. XVI que empren un viatge a la búsqueda de "L'arbre de la Vida Eterna". Un viatge on ens endinsa a la cultura i filosofia Maya. La pel·licula és un cant a la Vida i una lluita contra la Mort. És un film Filosòfic. Bell. Complexe. Un film d'Aronosfky!

Ei… soc un personatge de SPRINGFIELD

A traves de la web oficial de la peli dels Simpson, et pots Simpsonizar-te… jejejeej… Què tal estic de groc?

Sympathy for Lady Vengeance

Fa uns dies vaig anar a veure la darrera peli de Park Chang-Wook "Sympathy for Lady Vengeance" la darrera de la trilogia sobre la revenja, d'aquest fantàstic director coreà autor de la maravellosa "Old Boy" que sempre reivindico. És la més fluixeta de les tres, no té la ironia casi tragicomèdia de ‘Sympathy for Mr. Vengeance’ ni el preciosisme de la tragedia grega: ‘Old Boy’. Però us la recomano molt, molt, molt! L'argument: una noia cumpleix tretze anys de condemna per un assessinat d'un nen que ella no ha comés, en sortir de la pressó comença la seva revenja. El millor: un final espectacular i brutal. El trailer:

Si entreu en la WEB OFICIAL www.lady-vengeance.com, us podreu descarregar gratis tota la banda sonora del film.

+ De cine

Avui he vist "Candy" la darrera peli del director Neil Armfield, una adaptació de la novel·la de Luke Davies. Regular pel·licula que novament ens vol explicar una relació d'amor autodestructiva banyada en drogues, més drogues i sexe. No deixa de recordar-te a films com "Requiem por un sueño" o "Traffic"; però aquesta transmet una força inusual, certa realitat en la forma que se't fa més creible i verosímil. El millor: hi ha una escena que la noia protagonista omple totes les parets de la casa amb cal·ligrafia i missatges poètics de deseperació, m'ha semblat molt bell. Els actors: Heath Ledger, Abbie Cornish, Geoffrey Rush. Secció oficial Berlinale 2006.

I per la tarda he vist "Alta Sociedad" ("Chromophobia") de Martha Fiennes, si, si la germana de Ralph ("El paciente inglés") i Joseph ("Shakespeare in love"). Una pel·licula coral, on intenta diseccionar-nos una familia de l'alta burgesia británica i les persones que els envolten. Una dona (Kristin Scott Thomas) compradora compulsiva i col·leccionista d'art contemporani, aterrada per la por d'envellir, que està més preocupada per operar-se els pits i les classes de yoga, que no pas pel seu fill. El seu marit un advocat (Damian Lewis) que acaben de fer soci d'un prestigiós bufet d'advocats de Londres, però que en realitat està més interessat en tornar a recuperar el seu somni de l'adolescència quant era membre d'un grup de música. El seu amic de la Universitat, un periodista (Ben Chaplin), que per la fama i l'èxit professional no tindrà escrúpuls. I no falta el pare (Ian Holm), respectat i honorable judge; que no sense deixar d'estimar la seva dona té més predil·lecció per una prostituta (Penélope Cruz). La prostituta, malalta de càncer i aterrada amb la idea de que la separin de la seva única joia, la seva filla, prefereix no tractar-se amb quimioteràpia abans de que es duguin la nena a un centre d'acollida. I per últim un noi, ex-poli. ex-suicida, que ara és assistent social (Rhys Ifans) que passarà i ajudarà a Pe en els seus últims dies de vida. En resum un intent de destripar i analitzar la societat burgesa británica desde els grans punts capdals d'aquesta cultura, la familia, l'èxit professional, l'honor i la respectabilitat; Martha intel·ligentment ens va fent miques tots aquests punts i ens mostra al final una alta burgesia "humana" i vulnerable. I ens recorda allò de que "un cop morts tots som iguals"… però curiosament només mort la prostituta.

P&Q

FELICITATS!!!