+ De cine

Avui he vist "Candy" la darrera peli del director Neil Armfield, una adaptació de la novel·la de Luke Davies. Regular pel·licula que novament ens vol explicar una relació d'amor autodestructiva banyada en drogues, més drogues i sexe. No deixa de recordar-te a films com "Requiem por un sueño" o "Traffic"; però aquesta transmet una força inusual, certa realitat en la forma que se't fa més creible i verosímil. El millor: hi ha una escena que la noia protagonista omple totes les parets de la casa amb cal·ligrafia i missatges poètics de deseperació, m'ha semblat molt bell. Els actors: Heath Ledger, Abbie Cornish, Geoffrey Rush. Secció oficial Berlinale 2006.

I per la tarda he vist "Alta Sociedad" ("Chromophobia") de Martha Fiennes, si, si la germana de Ralph ("El paciente inglés") i Joseph ("Shakespeare in love"). Una pel·licula coral, on intenta diseccionar-nos una familia de l'alta burgesia británica i les persones que els envolten. Una dona (Kristin Scott Thomas) compradora compulsiva i col·leccionista d'art contemporani, aterrada per la por d'envellir, que està més preocupada per operar-se els pits i les classes de yoga, que no pas pel seu fill. El seu marit un advocat (Damian Lewis) que acaben de fer soci d'un prestigiós bufet d'advocats de Londres, però que en realitat està més interessat en tornar a recuperar el seu somni de l'adolescència quant era membre d'un grup de música. El seu amic de la Universitat, un periodista (Ben Chaplin), que per la fama i l'èxit professional no tindrà escrúpuls. I no falta el pare (Ian Holm), respectat i honorable judge; que no sense deixar d'estimar la seva dona té més predil·lecció per una prostituta (Penélope Cruz). La prostituta, malalta de càncer i aterrada amb la idea de que la separin de la seva única joia, la seva filla, prefereix no tractar-se amb quimioteràpia abans de que es duguin la nena a un centre d'acollida. I per últim un noi, ex-poli. ex-suicida, que ara és assistent social (Rhys Ifans) que passarà i ajudarà a Pe en els seus últims dies de vida. En resum un intent de destripar i analitzar la societat burgesa británica desde els grans punts capdals d'aquesta cultura, la familia, l'èxit professional, l'honor i la respectabilitat; Martha intel·ligentment ens va fent miques tots aquests punts i ens mostra al final una alta burgesia "humana" i vulnerable. I ens recorda allò de que "un cop morts tots som iguals"… però curiosament només mort la prostituta.