De cine…

Ahir amb la Gemma varem veure "The Fountain", el projecte maleït del director Darren Aronofsky ("Pi", "Requiem por un sueño"). Maleït ja que, en el seu inici havia de ser un film d'alt pressupost amb estrelles en el repartiment com, Brad Pitt i Cate Blanchet, però a falta d'un mes per començar el rodatge Pitt va dir que es retirava per "Troya". La productora, Warner, es va trobar amb una super-producció i sense estrella, varen cancel·lar el projecte. Darren lluitant i tenint el precedent d'haver rodat "Pi" amb 60.000 dòllars va deribar el projecte a la producció independent, contractant a Hugh Jackman i a la seva propia dona, la fantàstica Rachel Weisz (El Jardinero Fiel). Complint la primisa de si es vol es pot…
En acabar el film, la Gemma i jo ens varem quedar en silenci i en una estona varem reaccionar. Encara, avui, no sabria dir si m'ha agradat o no, s'expliquen moltes coses en aquesta peli, n'hi han que m'han fascinat i d'altres que no me les he cregut. La pel·licula narra la història d'un metge (Hugh Jackman) que investiga el remei pel càncer, enfermetat que pateix la seva dona, Izzy (Rachel Weisz) en fase terminal. Mentres ella li escriu un relat màgic, molt inspirador, sobre un conquistador español del s. XVI que empren un viatge a la búsqueda de "L'arbre de la Vida Eterna". Un viatge on ens endinsa a la cultura i filosofia Maya. La pel·licula és un cant a la Vida i una lluita contra la Mort. És un film Filosòfic. Bell. Complexe. Un film d'Aronosfky!